#GràciesMou

Gràcies Mou per conseguir un palmarés tan extraordinari com és una lliga, una copa, una supercopa i tres semifinals de Champions League en tres anys. No passa res que siga el pijor balanç d’un entrenador que ha estat en eixe període al Reial Madrid, ets massa gran.

Gràcies Mou per ensenyar-nos que, a més dels campions i subcampions, ara es premien als semifinalistes.

Gràcies Mou per fer-mos entendre que no ens ha eliminat ni el Barça, ni el Bayern ni el Borussia. Ha sigut la mala sort. I perquè eixa sort i altres coses han fet que al desembre de 2012 ens dedicarem a veure bàsquet. I hem eixit guanyant.

Gràcies Mou per fer-mos aprendre uns noms en els que mai ens haviem fixat: Stark, De Bleecker, Ovrebo, Bussaca…

Gràcies Mou per unir tant a una plantilla. Tots a una, han anat front l’entrenador. I, també, gràcies per unir a la resta d’Espanya en alguna cosa: tots front Mourinho i el Madrid.

Gràcies Mou per la qüestió contrària: enfrontar a l’afició del Madrid.

Gràcies Mou per segestrar el club. I per demostrar al món que se pot entrenar sent un ventríloc i tenint una mascota.

Gràcies Mou per incidir en que el Madrid és una moda i el que importa és el Mourinhisme i no al contrari.

Gràcies Mou per fer visible les clares causes de les derrotes: està el calendari, els àrbrits, els viatges… i  sobretot la premsa, eixe factor decisiu que fa que les pilotes entren o no a la porteria.

Gràcies Mou per intentar fitxar a un rival que et fa quatre gols en una semifinal de Champions per al teu pròxim equip. I, gràcies per pensar tant en el club que portes a jugadors de la qualitat de Coentrao a preu de saldo: 30 quilos.

Gràcies Mou per recordar-nos que l’Atlètico ens pot guanyar. I més encara, que ho pot fer en una final, després de 14 anys i al Bernabéu.

Gràcies Mou per ensenyar-nos que Diego López és més segur que Casillas per alt. Ja ho deia Miranda.

Gràcies Mou per saber enfrontar-te a la plantilla, al cos tècnic, al filial, o el que és el mateix, Casillas, Ramos, Toril, Nacho, Cristiano… Ha sigut un tots contra tú i has aguantat com un campió. Quasi fins al final de l’últim partit. Només et va faltar mig horeta i la pròrroga.

Gràcies Mou per ensenyar-mos que això del “senyorio” o el fair-play són coses del passat. En esta societat tot val per triomfar. I triomfen tios com tu. Ara, es porta ficar el dit a l’ull, que Dudek faja els 60 metres lliços per provocar expulsions o que un no convocat baixe de la grada a la tangana.

Gràcies Mou per fer que a molts madridistes els done igual jugar una final de Copa. Feia molt que no ho veia.

I tot açò, ha portat a la millor decisió que has pres en estos tres anys. I, l’única que has meditat i has fet pensant en el club. No prorrogar esta agonia tres anys més i anar-te’n. Ésta és la millor notícia de la temporada. Gràcies Mou.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s